agosto 23

Els dos portàtils

Fa poc, un home va comprar dos portàtils, però després va descobrir que no eren adequats als seus propòsits. Aleshores va decidir vendre-los per 600 € cadascún. De manera que va patir una pèrdua del 20 % en un dels portàtils i uns beneficis del 20 % en l’altre portàtil. Va guanyar o perdre diners en la transacció? Quant?

Bé anem a pams,

considerem primer el portàtil en el qual va perdre diners, com que va perdre un 20 %, tenim que:

Preu Inicial * 0,8 = Preu final o de venda final,

es a dir:

Preu Inicial * 0,8 = 600.

Així: Preu Inicial = 600 / 0,8 = 750 € era el preu inicial. Amb lo qual va perdre 150 €.

Vegem ara el portàtil en el qual va guanyar diners, com que va guanyar un 20 %, tenim que:

Preu Inicial * 1,20 = Preu final o de venda final,

es a dir:

Preu Inicial * 1,20 = 600.

Així: Preu Inicial = 600 / 1,20 = 500 € era el preu inicial. Amb lo qual va guanyar 100 €.

Aleshores podem concloure que amb una pèrdua de 150 € i uns beneficis de 100 €, el balanç final de la operació es que:

VA PERDRE DINERS EN LA TRANSACCIÓ, I EN TOTAL VA PERDRE 50 €.

Aquest problema apareix a la recopilació de «El misterio del muelle (Diversiones matemáticas III)» de Henry E. Dudeney.

diciembre 15

TALLER DE GEOGEBRA (1)

1.- Calculeu la proporció entre les àrees de l’hexàgon i el dodecàgon regulars d’igual perímetre.

practica amb geogebra (1)
Calendari matemàtic. Exercici del dia 1 d’octubre de 2005.

RESOLUCIÓ AMB GEOGEBRA: «Algoritme geomètric».

0.) PREPAREM LA FINESTRA GRÀFICA:

Amb el botó dret damunt la finestra gràfica,

Desmarquem les caselles dels EIXOS i la GRAELLA

1.) DEFINIM EL VALOR «PARAMÈTRIC» DEL PERÍMETRE:

Cliquem en el penúltim menú damunt de «Punt lliscant«.

A continuació:

  • Considerarem el paràmetre com a nombre.
  • L’anomenarem a Nom: perímetre.
  • A Interval considerarem des de 2 fins a 12 amb un increment de 0.1
  • (Observem que apareix un nombre amb el nom perímetre a la finestra algebraica)

Aleshores el valor del perímetre per a aquesta pràctica el farem variar de 2 fins a 12 amb un increment de 0,1.

2.) CREEM EL HEXÀGON REGULAR:

Cliquem en el tercer menú damunt de «Segment de longitud donada«.

Cliquem damunt de la finestra gràfica i apareixerà un menú que demana la «Longitud del segment«, introduïm: perímetre/6 i polsem en d’acord.

(Observem que apareixen els punts A i B i el segment f a la finestra algebraica)

Cliquem en el cinqué menú damunt de Polígon regular

Cliquem en els punts A i B del segment anterior.

Apareix un menú que demana pel nombre de vèrtexs del polígon regular.

Aleshores introduïm el valor 6 i polsem en d’acord.

(Observem que anomena la resta dels punts del hexàgon com C,D,E i F; i al polígon l’anomena pol1)

3.) CREEM EL DODECÀGON REGULAR: (Recordem que ha tenir el mateix perímetre del hexàgon regular).

Cliquem en el tercer menú damunt de «Segment de longitud donada«.

Cliquem a la finestra gràfica i apareix un menú que demana per la longitud del segment, introduïm el valor perímetre/12 i polsem en d’acord.

(Observem que apareixen els punts G i H).

Cliquem en el cinqué menú que damunt de Polígon regular

Cliquem en els punts G i H del segment anterior.

Apareix un menú que demana pel nombre de vèrtexs del polígon regular.

Aleshores introduïm el valor 12 i polsem en d’acord.

(Observem que anomena la resta dels punts del hexàgon com I,J,K,L,M,N,O,P,Q,R; i al polígon l’anomena pol2)

4.) FORMATEM EL RESULTAT.

A la finestra algebraica cliquem amb el botó dret sobre el nom pol1 i cliquem en «canvia el nom«.

Aleshores en Nou nom per al polígon pol1 escrivim HEXÀGON.

Fem el mateix amb pol2 i l’anomenem DODECÀGON.

A la finestra algebraica on apareix el títol Finestra algebraica punxem en el triangle que hi ha allí i de les tres icones que apareixen punxem a la primera.

Aleshores apareixen tots les objectes de la construcció a la finestra algebraica:

  • Un nombre: perímetre.
  • Dos polígons: HEXÀGON I DODECÀGON.
  • Divuit punts: A,B,C,D,E,F,G,H,I,J,K,L,M,N,O,P,Q,R.
  • vint segments.

Cliquem sobre el punt A i amb la tecla MAJÚSCULES polsada cliquem sobre el punt R. Aleshores tots els punts quedaran seleccionats.

Polsem amb el botó dret sobre ells i desmarquem la opció «Mostra objecte«.

Despareixen tots els punts de la finestra gràfica.

Fem el mateix amb tots els segments.

5.) REDACTEM EL RESULTAT.

Escrivim a la casella d’entrada:

    Areahexagon=Àrea[HEXÀGON]

    Areadodecagon=Àrea[DODECÀGON]

    RESULTAT=Areahexagon/Areadodecagon

Punxant a la finestra algebraica damunt de RESULTAT i sense soltar el ratolí arrosseguem fins a la finestra gràfica.
I tenim el resultat escrit a la finestra gràfica.

Com podem comprovar, per molt que canviem el valor del perímetre la proporció no canvia.

Finalment donem format al resultat:

  Punxem amb el botó dret sobre el text del RESULTAT a la finestra gràfica, cliquem en propietats i aleshores:

  A la pestanya color destriem un color per al text.

  A la pestanya text destriem la font, el tamany i el posem en negreta.

Punxem amb el botó dret sobre la finestra gràfica, cliquem en la finestra gràfica i en la pestanya bàsic a l’apartat Miscel·lània destriem el color de fons desitjat.

VIDEO IL·LUSTRATIU:

Vegem un video en el qual es desenvolupa tota la construcció amb geogebra.

abril 21

Activitat d’àrees i perímetres I: El Quadrat.

El punt O és el centre del quadrat de la figura, de 100 cm de costat. L’àrea de la zona ombrejada és la cinquena part de l’àrea del quadrat.

Calcula la longitud del segment \overline{DE}

Figura.

Extraiem la part rallada del quadrat:

Part rallada del quadrat
Part rallada

L’àrea total de la figura de la part rallada és:

L’àrea del polígon (1) és 50 · 17 = 850 cm2

L’àrea del polígon (2) és la meitat de 33 · 50 = 825 cm2

D’ací podem deduir que l’àrea del polígon 3 és: 2000 – 850 – 825 = 325 cm2

Atès que és un triangle rectangle, amb el valor de l’àrea podem calcular la longitud x:

Per tant el segment té una longitud de: 100 – 50 – 13 = 37 cm.

marzo 2

Àrees de figures planes

Vegem un video il·lustratiu del càlcul d’àrees de figures planes.

Vegem un video il·lustratiu del resultat de l’àrea d’un rectangle com a producte de base per altura.

Vegem un segon video il·lustratiu per al qual la base i l’altura venen en centímetres i mil·límetres.

Anem a veure diferents videos del mateix autor Pablo Trashorras en els quals tindrem les àrees i perímetres dels quadrilàters, dels triangles, dels polígons regulars i per últim de les figures circulars.

Primer vegem les àrees i perímetres dels quadrilàters

Passem a veure ara les àrees i perímetres dels triangles.

Vegem ara les àrees i perímetres dels polígons regulars.

Finalment vegem del mateix autor les àrees i perímetres de les figures circulars

Vegem ara com calcular l’àrea i el perímetre del cercle mitjançant un altre video il·lustratiu