La precocitat d’alguns joves es esbalaïdora. Hi ha vegades, en què un sent la tentació de dir: «El teu fill és un geni, segurament farà coses grans quan siga més major»; però l’experiència ens ha demostrat que aquestos nens extraordinaris de normal esdevenen ciutadans prou comuns. Per el contrari, es prou freqüent que un xic maldestre es transforme en un gran home. Mai se sap. La natura gaudeix en monstrar-nos aquest tipus de paradoxes. Es sabut que aquestos meravellosos «calculadors instantanis» que sorprenen el món una i altra vegada amb les seues gestes, perden tots els seus poders misteriosos només aprenen les regles bàsiques de l’aritmètica.

Quant va pagar Fred, per la seu estranya i refrescant fruita?

Anem per parts,

un plàtan suposem que val x penics,

aleshores setze dotzenes de dotzenes de plàtans valdran 16 · 12 · 12 x penics, es a dir: 2304 x penics,

que en monedes de sis penics seran la mateixa quantitat dividida per 6: 384 x monedes de sis penics.

Per un altra part,

1 plàtan val x penics, aleshores amb 5 lliures (= 1200 penics ) podré comprar plàtans.

La qual cosa significa que si el número de monedes de sis penics que hi ha en setze dotzenes de dotzenes de plàtans es la meitat d’aquesta quantitat de plàtans , tenim que:

( 384 x ) · 2 =

Aïllant la x tenim: x = 1.25 penics.

La qual cosa significa que el resultat és de 1 penic i un quart de penic que serà el preu d’un plàtan.

Aquest problema apareix a la recopilació de «El misterio del muelle (Diversiones matemáticas III)» de Henry E. Dudeney.

De tant en tant, hi ha tasques de la vida en les quals alguna pregunta ens confon. Vaig passar pena per una jove que treballava en una sucursal de correus quan un cavaller va entrar, va posar una corona damunt del taulell, i va fer la següent comanda: 
<< Per favor, done’m alguns segells de dos penics, més una quantitat de segells d’un penic sis vegades major, i la resta dels diners en segells de dos penics i mig.>>

Per un moment, la jove va semblar confosa, però de seguida es va esclarir i, amb un somriure, li va entregar els segells complint exactament amb la comanda, Quant de temps necessites tu per a resoldre-ho?

Aclariments: «una corona equival a 5 xílings, i un xíling equival a dotze penics».

En la comanda el cavaller volia:
Segells de dos penics: x
Segells d’un penic: y
Segells de dos penics i mig: z

La quantitat de segells d’un penic es sis vegades major que la de segells de dos penics: y = 6 x
La suma del valor totals dels segells és d’una corona: 2 x + y + 2.5 z = 60 , expressats els valors dels segells en penics.

Tenim el sistema:

y = 6 x
2 x + y + 2.5 z = 60

On substituint la y i aïllant la z tenim:

5 z = 120 – 16 x

D’on com podem observar, el valor de x ha de ser necessàriament múltiple de 5:

I per a què siguen les solucions enteres, l’únic múltiple de 5 vàlid per a x és: 5.

D’on la solució serà: x = 5, y = 30, z = 8.

Es a dir: 5 segells de dos penics, 30 segells d’un penic i 8 segells de dos penics i mig.

Aquest problema apareix a la recopilació de «El misterio del muelle (Diversiones matemáticas III)» de Henry E. Dudeney.