abril 12

El teorema de Pitàgores i els triangles.

El teorema de Pitàgores estableix que, en qualsevol triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa a és igual a la suma dels quadrats dels catets b i c. S’escriu així: a^{2}=b^{2}+c^{2}.

És el teorema matemàtic del qual més demostracions s’han publicat. El llibre de Elisha Scott Loomis, Pythagorean Proposition, conté tres-centes setanta-set demostracions.

Anem a veure un video en el qual de forma ràpida i amena es poden apreciar 6 d’aquestes demostracions en 1 minut.

 

 

marzo 2

Activitat per a primer d’ESO de càlcul d’àrees.

Anem a calcular l’àrea de tres figures planes per tres mètodes diferents

La activitat consisteix en calcular l’àrea de tres polígons per tres mètodes diferents:

  1. Mitjançant el recompte de unitats d’àrea.
  2. Mitjançant un applet de Geogebra.
  3. Mitjançant les fórmules algebraiques vistes en el tema 12 per al càlcul d’àrees.

Per a cada exercici disposarem de dues representacions del mateix polígon:

Una amb la quadriculació de les unitats d’àrea i l’altra amb les mesures en cm. dels costats.

EXEMPLE: Calcula l’àrea mitjançant tres mètodes diferents del següent polígon:

Figura sobre la que calcular l'àrea.
EXEMPLE.

1.- PROCEDIM A COMPTAR LES UNITATS D’ÀREA DE LA FIGURA:

Es compten 62 unitats d’àrea.

2.- UTILITZEM L’APPLET DE GEOGEBRA PER A CALCULAR L’ÀREA:

Figura sobre la que s'ha calculat l'àrea mitjançant l'applet de Geogebra..
EXEMPLE.

Observar que mitjançant l’applet comptem 64 unitats d’àrea de les quals hem de restar dues unitats
corresponents a les finestres.

Per tant el resultat és de 62 unitats d’àrea.

3 MITJANÇANT LES FÓRMULES ALGEBRAIQUES VISTES EN EL TEMA 12 PER AL CÀLCUL D’ÀREES:

Figura sobre la que calcular l'àrea.
EXEMPLE.

Observar que disposem d’un teulat en forma de triangle de base 8 cm i altura 3 cm, per tant l’àrea és:

formula area teulada
àrea teulada

Després podem considerar la casa com un rectangle de 8 cm de base i 7 cm d’altura al qual li restem
l’àrea de la porta i les finestres ( que són tres quadrats ):

8 x 7 = 56 cm2

Àrea de la porta : 2 x 2 = 4 cm2

Àrea de una finestra: 1 x 1 = 1 cm2

Per tant l’àrea de la casa sense el teulat és de 56 – 4 – 2 = 50 cm 2

Aleshores l’àrea de la casa completa és la suma de la anterior més l’àrea del teulat: 50 + 12 = 62 cm2


Ací teniu les tres figures de les tres activitats a realitzar sobre les que heu de realitzar la mateixa tasca desenvolupada a l’exemple

.

Dibuixa les figures per tal de calcular l’àrea mitjançant l’applet de geogebra.

Si voleu descarregar-se l’applet seguiu les següents instruccions.

enero 30

Màxim divisor propi

Què es fer matemàtiques?

Si busquem una mica per Internet, podem trobar que: la matemàtica és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s’estableixen entre aquests. Encara que tinguen múltiples usos en altres disciplines, i tracti relacions que poden semblar evidents, les matemàtiques primer postulen, i després dedueixen i demostren.

Per un altre costat també trobem que: Les matemàtiques són un conjunt de coneixements associats en una primera aproximació als nombres i les formes, que progressivament es completen fins a constituir una manera valuosa d’analitzar situacions diverses. Permeten estructurar el coneixement que s’obté de la realitat, analitzar-la i aconseguir-ne una nova informació per conèixer-la millor, valorar-la i prendre decisions.

Considerem la següent situació:

Escriu tots els nombres naturals divisors de 9, 24, 36, 60, 74, 81, 37

Divisors de 9 = { 1, 3, 9 }

Divisors de 24 = { 1, 2 , 3, 4, 6, 8, 12, 24 }

Divisors de 36 = { 1, 2 , 3 , 4, 6, 9, 12, 18, 36 }

Divisors de 60 = { 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 12, 15, 20, 30, 60 }

Divisors de 74 = { 1, 2, 37, 74 }

Divisors de 81 = { 1, 3, 9, 27, 81 }

Divisors de 37 = { 1, 37 }

Quin és el major divisor propi de cada un, quan parlem de divisor propi l’excloem a ell mateix.

Major_Divisor de 9 = { 3 }

Major_Divisor de 24 = { 12 }

Major_Divisor de 36 = { 18 }

Major_Divisor de 60 = { 30 }

Major_Divisor de 74 = { 37 }

Major_Divisor de 81 = { 27 }

Major_Divisor de 37 = { 1 }

I, si observem una mica els resultats, podem deduir que en cap d’ells el major divisor propi que tenen supera a la meitat del nombre.

Aleshores podríem postular que:

«El major divisor propi de qualsevol nombre natural no podrà superar mai a la meitat d’aquest nombre.»

Aleshores anem a demostrar-ho per reducció al absurd, que no és més que suposar que no es compleix aquest postulat i veure que arribem a un impossible.

Tenim un nombre natural q que podem dividir en una quantitat de grups major a la seua meitat: d.

Per exemple tenim una quantitat de pedres molt gran «q» i anem a repartir-les en sacs. Les repartirem en «d» sacs que és una quantitat major que la meitat de «q».

Aleshores, suposem que en cada sac posem una pedra:

<< Aleshores al tindre una pedra en cada sac i com hi ha q pedres necessitarem q sacs, lo qual significaria que q coincideix amb d i per tant d no seria un divisor propi de q>>

Suposem ara que en cada sac posem dos pedres:

<< Aleshores tindríem que totes les pedres s'han repartit en d sacs on hem posat dues pedres en cadascú. Per tant, observar que si podem posar dos pedres en cada sac, es necessitarà una quantitat de sacs que serà la meitat de pedres que tenim. Aleshores tindrem que d és la meitat de q. I eixe resultat no és vàlid perquè d ha de ser un divisor de q major de la meitat d'aquest.>>

Suposem que en cada sac posem tres o més pedres:

<< Però si al repartir les q pedres en sacs on només caben dos, i també repartim les pedres on posem més de dos. Necessàriament la quantitat de sacs que emprem per a col·locar dues pedres serà major que la quantitat de sacs que necessitem per a col·locar tres o més pedres. Lo qual significa que d necessàriament ha de ser menor que la meitat de q>>.

I així arribem a un absurd, ja que necessàriament «d» ha de ésser menor que la meitat de q.

I per tant no hi ha cap divisor propi d’un nombre natural que supere la meitat d’aquest nombre.

septiembre 17

Càlcul del m.c.d. i el m.c.m. 2. Descomposició múltiple

Abans vam veure com calcular el m.c.d. i el m.c.m. mitjançant l’algorisme d’Euclides.

Passem ara a veure un mètode alternatiu però eficaç. En el qual mitjançant una única descomposició múltiple ( de tots els nombres a estudiar ) podem trobar de forma sencilla el m.c.d. i el m.c.m.

La idea és anar factoritzant tots els nombres a la vegada, on si un factor no divideix el nombres aleshores aquest es queda igual.

Però un EXEMPLE serà sempre millor que MIL PARAULES.

Vegem:

A. Calcula el m.c.d. i el m.c.m. de 132 i 120:

Primer exemple
PRIMER EXEMPLE

B. Calcula el m.c.d. i el m.c.m. de 1.032 i 180:

segon exemple
SEGON EXEMPLE