Precocitat juvenil
La precocitat d’alguns joves es esbalaïdora. Hi ha vegades, en què un sent la tentació de dir: «El teu fill és un geni, segurament farà coses grans quan siga més major»; però l’experiència ens ha demostrat que aquestos nens extraordinaris de normal esdevenen ciutadans prou comuns. Per el contrari, es prou freqüent que un xic maldestre es transforme en un gran home. Mai se sap. La natura gaudeix en monstrar-nos aquest tipus de paradoxes. Es sabut que aquestos meravellosos «calculadors instantanis» que sorprenen el món una i altra vegada amb les seues gestes, perden tots els seus poders misteriosos només aprenen les regles bàsiques de l’aritmètica.
Un xiquet estava acabant de menjar un plàtan de bona qualitat; quan un amic se li apropa i, mirant-lo envejós li pregunta: «Què t’ha costat el plàtan, Fred?». La resposta fou immediata: «L’home a qui li vaig comprar rep per setze dotzenes de dotzenes de plàtans la meitat del nombre de monedes de sis penics que la quantitat de plàtans que dona per cinc lliures».
Quant va pagar Fred, per la seu estranya i refrescant fruita?
Anem per parts,
un plàtan suposem que val x penics,
aleshores setze dotzenes de dotzenes de plàtans valdran 16 · 12 · 12 x penics, es a dir: 2304 x penics,
que en monedes de sis penics seran la mateixa quantitat dividida per 6: 384 x monedes de sis penics.
Per un altra part,
1 plàtan val x penics, aleshores amb 5 lliures (= 1200 penics ) podré comprar 
La qual cosa significa que si el número de monedes de sis penics que hi ha en setze dotzenes de dotzenes de plàtans es la meitat d’aquesta quantitat de plàtans
( 384 x ) · 2 =
Aïllant la x tenim: x = 1.25 penics.
La qual cosa significa que el resultat és de 1 penic i un quart de penic que serà el preu d’un plàtan.
Aquest problema apareix a la recopilació de «El misterio del muelle (Diversiones matemáticas III)» de Henry E. Dudeney.